- Conviure implica renúncies diàries a la teva llibertat individual, sí, ja sé que sona molt retòric. Totes les parelles fermes que jo conec han aconseguit anul·lar-se mútuament: ni ell és ell, ni ella és ella: els dos són la suma d'allò menys interessant que té cadascú.
- També podríem dir que ella és ella més una bona part d'ell. I viceversa. Puc ser una mica retòrica, jo també? Doncs mira: l'aparellament ens permet enriquir la personalitat de cada qual.
- T'acostes a la visió cristiana del sagrat matrimoni.
- No, no parlo d'això. Parlo de la parella.
- Mira, la parella som tu i jo, ara, avui: ens hem trobat, ens hem, diríem, unit, tenim una nit per davant. Això és una parella. Demà no sé què passarà. Tu tal vegada te tornaràs aparellar amb el teu marit, jo ignoro què faré.
Guillem Frontera
No hay comentarios:
Publicar un comentario