Christmas (Pere Quart)

Planten un arbre sense arrels
al líving,
i fan que llevi, de sobtada
torrons de can Fatjó
i un tren elèctric.
El favorit,
el dolç monopolista
despengen un estel
-tal com ho dic-, si volen,
per al fill embrutit
que marraneja.
 
Doncs, està vist:
fer miracles no és pas cosa de sants
ara com ara.
 
I tampoc ningú ja no s’estranya
-ni la rància donzella,
cul refinat de sagristia-
que l’infant vagi nu
a l’hivern i de nit.
 
Pels christmes de tres tintes
s’endeuten els pobres.
 
I amb el pretext dels Reis
degollarem tants innocents com calgui.
 
No, no exagero.
 
Pere Quart

Happy New Year (J.Cortázar)

Mira, no pido mucho,
solamente tu mano, tenerla
como un sapito que duerme así contento.
Necesito esa puerta que me dabas
para entrar a tu mundo, ese trocito
de azúcar verde, de redondo alegre.
¿No me prestás tu mano en esta noche
de fìn de año de lechuzas roncas?
No puedes, por razones técnicas.
Entonces la tramo en el aire, urdiendo cada dedo,
el durazno sedoso de la palma
y el dorso, ese país de azules árboles.
Así la tomo y la sostengo,
como si de ello dependiera
muchísimo del mundo,
la sucesión de las cuatro estaciones,
el canto de los gallos, el amor de los hombres. 

Julio Cortázar

Llibre de família (Ponç Pons)

LLIBRE DE FAMÍLIA

I

Nadal de 1963

Déu havia nascut,
però jo no sabia
que fos tan important
i pensava només
que a ca nostra hi hauria
taula plena i menjar
quan sortíssim de missa.
Aquell dia dinàvem,
de gust, vianda i carn
(era un dia de festa),
també vi i xampany flac.
L'alegria durava
fins que, aprofitat tot,
no hi quedaven ni els ossos
i esperàvem anb ànsia
que vinguessin els reis.
Cada vespre llegia,
entre vànoves velles
que pesaven un munt,
els contes de Hans Andersen
i Perrault dins el llit.
El rei negre ens va dur,
a tots, una pilota,
i a jo, per ser el petit,
una espasa de plàstic
i un escut groc de víking.
Aquell dia, però,
no hi havia pollastre
ni pastissos ni nous.
L'endemà anava a escola
i esperava avorrit
que tornés néixer Déu
i vingués el rei negre.
Duia uns buberais blaus
grossos fins als genolls
i tenia un plumier
i un vell llibre amb el nom
dels germans a la tapa.
Vaig apendre molt poc.

Sé que fórem feliços.


Ponç Pons