- ¿Qué es la cosidad? –dijo la Maga.

- La cosidad es ese desagradable sentimiento de que allí donde termina nuestra presunción empieza nuestro castigo. Lamento usar un lenguaje abstracto y casi alegórico, pero quiero decir que Oliveira es patológicamente sensible a la imposición de lo que lo rodea, del mundo en que se vive, de lo que le ha tocado en suerte, para decirlo amablemente. En una palabra, le revienta la circunstancia. Más brevemente, le duele el mundo.


martes, 25 de diciembre de 2012

Christmas (Pere Quart)


Planten un arbre sense arrels
al líving,
i fan que llevi, de sobtada
torrons de can Fatjó
i un tren elèctric.
El favorit,
el dolç monopolista
despengen un estel
-tal com ho dic-, si volen,
per al fill embrutit
que marraneja.

 

Doncs, està vist:
fer miracles no és pas cosa de sants
ara com ara.

 

I tampoc ningú ja no s’estranya
-ni la rància donzella,
cul refinat de sagristia-
que l’infant vagi nu
a l’hivern i de nit.

 

Pels christmes de tres tintes
s’endeuten els pobres.

 

I amb el pretext dels Reis
degollarem tants innocents com calgui.

 

No, no exagero.
 

Pere Quart

1 comentario:

  1. Buenos días Aida. La última vez que ví a tus padres estabas embarrigada. Lamento haber tardado tanto en leer tu comentario en mi blog. Me gustaría saber de vosotros. Te agradecería me escribieses a jamera151@gmail.com . Un abrazo para ti y los tuyos.
    josé a. mera

    ResponderEliminar