Sicília sense morts (G.Frontera)

Imposible ser objetiva al presentar una obra tan cercana de alguien que no lo es menos. Extrapolable a tantos otros casos de corrupción política de nuestro país, la historia que aquí cuenta Guillem Frontera es especialmente reconocible para cualquier persona que haya vivido en Baleares la última legislatura popular. Página tras página, uno identifica personajes y situaciones con viejos conocidos para los residentes de las Islas, todo con un toque de ironía que, junto con las descripciones de la Ciutat, son, para mí, dos de sus puntos fuertes. 

El Mateu, aquest nen gran, que no sap què vol, que va i ve, que ignora què porta al cor, aquesta indolència sentimental, tanmateix compatible amb la seva tumultuosa carnalitat, sempre confiant que en afers d'amor els altres prenguin les decisions que ell no té coratge de prendre...

***

Massa indiferència en el relat, havia pensat Maria Formosa en sentir-lo parlar de la noia de l'Est. Et conec, Mateu, no em contis sopars de duro, una altra cosa és que jo, que sóc a la porta del paradís de l'ataràxia, ara pugui suportar la infidelitat com una característica teva més, com el nas una miqueta tort. 

***

Alçà el braç en un moviment violent, ordenà al cambrer que li dugués un whisky ràpid, ipso facto. No suportava els mallorquins ni els estrangers. I menys encara la gent feliç.

***

L'obra de Baudelaire - dues edicions en francès, una en català, una altra en castellà - a la biblioteca de Mateu Llodrà li va fer la sensació d'haver arribat a un port natural ben protegit contra les tempestes, un recer que tenia avesat i una mica oblidat.

***

... i havia recordat, trista, una nota al diari de Pavese, obtenim les coses quan ja no les desitgem.

***

... i ja sabem que cap amor no és immune a un de novell.